Poseu-me mare
la mel en el sarró,
el bot amb aigua
d’aquella deu tan fresca,
tinc les ovelles
belant dintre la cleda,
volen marxar,
esperen porta oberta.
El sol apunta
treu el caparronet
i, vola alt,
la jove oreneta,
el camí parla
de joves que se’n van,
de vells pagesos
pensant en tenir sega.
Poseu-me mare
la flaire de la poma
i un entrepà
d’aquell formatge gras,
tinc tanta gana
que  menjaria el mar,
mig alzinar
i, per postres, la serra.