Poema
de terra endins
on la mar
ni s’endevina,
on no plora
la sardina
ni se’n riuen
els dofins.
Poema
de terra endins
on no trobaré
cap barca
ni taverna
ni estança
amb regust
de peix fregit.
Poema
de terra endins
que navega
a contracor,
espera
trobar la mort
a l’ombra
de quatre pins.
Quan la terra doni pas a un pensament més senzill, no hi haurà perill, en aquest regne. Quan la terra, enfadada, ens posi en altre…
He arribat: on tot és sabut, on ni el pobre ruc sap el continuar. He assolit, de sobte, el meu somni. parlar amb el dimoni,…
I quan la terra demana, la gent plora i s’encén, és quan la boja de casa, ens acosta i ens comprèn. Massa paraules senceres han…
Amics i coneguts: es trenca la disfressa, hauré d’anar per terra, la terra dels vençuts. Adéu la filigrana del plaure i benestar, el deute del…
La mar dormida, l’ametller florit i una poncella amb mirada dolça, qui sap si el dia esdevindrà nit o la claror es perdrà a la…
Responses