Costa tan poc
un poema
que es paga
sense res,
quatre versos,
una estrofa,
xicoteta,
sense més.
Ho diria:
el rapsoda
quequeja
com un mussol.
Com voldria
prendre el sol,
tapar el cap
en morir el dia.
De captaires
compromesos
en tenim
un cove ple,
els he trobat
al cafè,
mal vestits,
prou punyeteros.