Quan la mort
vingui a buscar-me,
digueu-li
que no tinc por,
l’he deixat,
per les murades,
tot corrent
davant d’un bou.
Era el brau
dels qui no arronsen
ni s’aturen
per mirar,
us diré:
les seves banyes
eren llargues
i punxants.
Quan la mort
vingui a buscar-me
digueu-li
que no hi ha pressa,
per la nit
la sang em crema
i la passo
sota el llit.
No tinc res més que llapis i poesia, un ogre que em convida a raure en un sospir. Esperonar el vell cavall del somni, voler…
Si la mort truca a la porta, no la deixis pas entrar, és dolenta, poca-solta i no vol més que guanyar. Si la mort només…
És quan passo pel carrer, quan em troben les estrelles, com els conto meravelles i es burlen del que no sé. És quan passo per…
És quan passo pel carrer, quan em troben les estrelles, com els conto meravelles i es burlen del que no sé. És quan passo per…
Avui, tinc temps per festejar, hauré d’anar a casa seva. Sota el balcó, seuré en el banc, esperaré, vindrà la festa? Ella ja els té:…
Responses