nav-left cat-right
cat-right

S’oblida

Un xic mort
i descansat,
amb nínxol
pintat per fora,
passo dies
i trascola
un silenci
massa llarg.
Almenys un cop
per setmana,
m’agradaria sortir,
en dissabte, pel matí,
per tal se fer una volada.
Aniria al cafè,
dels mariners saberuts,
allí on els pobres són muts
i miren per la finestra,
com la mar es manifesta
i albiren els trencacolls,
les barques blanques de dol
cansades de tanta festa.
I parlar amb el cafeter
d’aquelles hores tan dolces,
de les velles, de les joves,
d’aquelles sense remei.
M’agradaria volar
pel pinar del pujolet,
arribar fins al desert
i, al capvespre, retornar,
però un déu massa orgullós
ni a caminar em convida,
li vaig donar mitja vida,
però s’oblida i no vol.

Dejar un comentario

You must be logeate para dejar comentarios.