Amor et parlo primer,
la paraula no és gran cosa,
millor escolta la rosa,
ella sap el que convé.

 

Quan el sol dibuixa el dia,
a les puntes del coixí,
em voldria trobar allí
per a veure com la crida.

 

No hi ha portes al carrer
que no m’hagin vist passar,
és l’amor qui em fa anar
a cercar el teu recer.

 

Massa paraules penetren,
poques arriben al cor,
n’he vestit una d’amor,
que s’enfili a les orelles.

 

Amb una rosa, segello
aquest incipient amor,
he posat, dintre la flor,
un somni que no desvetllo.

 

En un camí complicat,
on la vida m’abandona,
he trobar un cor de dona
que espera trobar estimat.

 

Poso amor entre cotó
que és delicat i confia
posseir-lo és avarícia,
però sóc tan pecador.

 

En el meu regne perdut,
estic cercant una reina
ni endevino qui és ella,
però sé que ja ha vingut.

 

Èol, atureu el vent
que la feu despentinar,
com la puc enamorar
si li parlo i no em sent.

 

Una rosa no és res més
que el missatge de la flaire,
té la força suau de l’aire
i, obre portes, si la tens.