Rosa volguda

És quan passo
pel carrer,
quan em troben
les estrelles,
com els conto
meravelles
i es burlen
del que no sé.
És quan passo
per la casa
quan el llum
conta mentides,
em parla
del que m’estimes
i et veig
amb mala cara.
És quan sento
aquell brogir
d’un cor vell
qui m’acompanya,
tantes vegades li he dit
i ell em té
com qui l’enganya.
Amb una rosa volguda
he posat un xiscle al cel,
l’he ensucrat, li he posat mel
l’he deixat
enmig l’escala,
amb un missatge esguerrat
que parla d’una princesa
i un cavaller qui s’esvera
quan l’amor entra en combat.

Related Articles

Responses