Em sobra temps,
em falten melangies
i aquell passat
innoblement espès,
no crido més
en el moure dels dies,
i he de callar,
això, ho faig prou bé.
Per un menjar,
un fred per a vestir-me,
he donat hores
i ganes de fruitar,
és el treball
cosa de no descriure
i és el meu viure:
anar, venir i anar.
Els coves buits,
un mirar lluny i atendre,
un poc d’aprendre,
la resta: badallar.
Però em porten,
em donen i afarten,
res he de dir,
tot és ben clar.