Amor em parla,
dessota de l’alzina,
d’aquella jove
que viu carrer amunt,
tinc un ull tendre,
plora per la ferida
d’un petit cor
que cerca aixopluc.
Quan ella passa,
a plaça, els divendres,
sento com l’aire
es va tornant més dolç,
es fan les comes
més amples i planeres
i les muntanyes
més plenes de verdors.
Quan ella passa,
s’atura primavera
i les abelles
deturen la bonior,
té els ulls blaus
amb la mirada ampla,
dolça paraula
amb embolcalls d’amor.