Primavera al formiguer

Primavera al formiguer
és el que hi ha,
després d’aquell somiar,
a tota pressa, ens llevem,
els primers dies, cançons,
alegria sense fi,
poc després, tot és neguit,
és com un ball de bastons.
Els soldats, tan eficients,
com se’n burlen en passar:
aquella qui porta gra
i el porta de gairell.
La primavera du festa,
a la tarda, algun ruixat,
descansem sota una pedra,
així fem la mitja part.
Ens confessem ben plegades,
parlem dels nostres delers,
en fugir les nuvolades,
a veure qui corre més.
Primavera al formiguer
amb un dinar casolà,
per la tarda, a treballar,
a dormir, si és que podem.

Related Articles

QUEDATE

Primavera, primavera, veo en los ojos inquietos de tu vida florecida desde mi otoño con gran melancolía. Primavera, primavera, de mis días, no te vayas…

Responses