nav-left cat-right
cat-right

Pobrissons

Fa massa calor
i em dol
donar passes sota el sol,
els pagesos volen sega
i no els deixen pas segar,
ni corbella per gronxar
ni la falç punyent es lleva.
Han arribat els nous monstres
eixuts i pintats de groc,
els camps són ben plans,
l’entorn
és silenciós i salvatge.
Dessota del pi estant,
amb una tija a la boca,
el pagès calla i explota:
On hem perdut l’ocasió!
Pobrissons els camperols,
cada any perden sa guerra,
els polítics, ja se sap,
enceten la nova gresca
de remenar l’entrellat
i oblidar on fan promesa.

Dejar un comentario

You must be logeate para dejar comentarios.