nav-left cat-right
cat-right

Plaça petita

Ben assegut
en aquell banc de pedra,
tot just aquell
on em vaig declarar,
passo mil hores
quan la calor em segresta
i em porta allí
on no voldria anar.
Plaça petita
amb la gent massa vella,
calma i sospira,
banyada de records,
com ens comptem,
els homes de l’arada,
quatre són vius,
els altres seran morts.
Com passem llista
d’encerts i de mentides
o d’aventures
que no hem ni encetat,
no sóc el vell,
però m’apropo als murris
i viatjo, a gust,
enmig d’escarafalls.

Dejar un comentario

You must be logeate para dejar comentarios.