Perquè ploro
Perquè ploro, em sento trist,
amagant la meravella,
en el bosc, la fontanella
com em dicta, com escric.
Ha passat un xic de temps
pel camí on van les hores,
de tant en tant, les penyores
em demanen, les comprenc.
Perquè ploro, tu te’n rius
i deleixen els meus dies,
tinc les festes amanides,
les agafes i les vius.
Com balles i fas ganyotes
al gegant tan malastruc,
és cridaire, tan feixuc
i em guanya cada volta.
Perquè ploro, tu aniràs
a cercar un nou amor,
tinc el pas de perdedor
amb dèries de no parar
i passaré la boirina
que, ara, atura i s’adorm,
la temença porta el joc,
ell em crida i acoquina.
Responses