nav-left cat-right
cat-right

Perdoneu-me

Més enllà del pensament
on el riure s’acomoda,
he trobar l’amor qui plora
perquè estima i no pot ser.
En el país de més enllà
on no viuen els gegants,
els valents són capsigranys
els herois fan malvestats.
És sagrada la innocència,
la fortuna perd l’encís,
el restar al paradís
és només tenir paciència.
M’agradaria saber
on comencen les fronteres,
de fet, diré són les feres
les que albiren el potser.
I lluny, molt més lluny enllà,
he de trobar ma casa,
cara al sol, enmig la plaça
on ningú més voldria estar.
Perdoneu-me l’eloqüència
aquest to tan socarrat,
les veles les he cremat
només em queda prudència.

Dejar un comentario

You must be logeate para dejar comentarios.