Ni eixir convida
en aquest món,
tot és pregon,
tot porta vida.
Anem els uns,
tornen els altres
i tots es planyen:
vius i difunts.
Per córrer més
han fet deu bancs:
ogres distants,
amb interès.
Res és carnal,
tot enganyifa,
el carnaval
arreu s’enfila.
Em vestiré
de sargantana,
la llei proclama
com he de ser.
Ni puc eixir
ni tinc presó,
per solució,
queda el glatir.