Els queixalons prou corcats
després de Setmana Santa,
prendré carretera i manta
m’enfilo cap a Montblanc.

Panxa ampla i convidat
en el carrer de les hores,
ben begut és quan les trobes
i les pots ensarronar.

I, si tu vols, ho demano:
una casa dalt del cim,
després posarem els nins
i viurem sense cap amo.

He passat per veure
les flors del mercat,
no t’ho podràs creure,
però n’he comprat.

A la Santa Missa
parla el capellà,
nostre amor predica,
no se’n pot estar.

Tota la Quaresma,
demanant perdó,
cerco una deessa
per donar-li amor.

Com no tinc més passes
per posar al carrer,
espero, amb la rosa,
dessota el xiprer.

Si amor em portes,
no diguis més,
pren eixes roses,
aquí les tens.

Sense cap paraula
que faci entrebanc,
pararé la taula
i seurem plegats.