nav-left cat-right
cat-right

Pedres

A les pedres del camí,
he cercat la primavera
i, tot parlant, han mentit:
Ni ha vingut ni se l’espera!
Velles pedres mentideres,
arrodonides del tot,
ni us fa paor la mort
ni cerqueu altres dreceres.
Tranquil·les, de sota estant,
amb caparró de carbassa,
espanteu tot el qui passa,
mai voleu aprendre tant.
Ni el temps és enemic
ni demaneu altra glòria
que contar la vostra història
a les pujades del riu.
Només, llavors, recordeu
altres amigues viatgeres
qui viuen en altres terres,
patint a una altra gent.
Us deixo sense parlar
puix tinc la vida més curta,
una pell seca, hirsuta
i empreses per manllevar.

Dejar un comentario

You must be logeate para dejar comentarios.