Pareu,
per Déu, l’amor
que no tinc complaença
ni em porta la temença
al cim d’on surt el sol.
Pareu,
deixeu anar
les hores tan feixugues,
aquelles tan porugues
puix ni volen fruitar.
Pareu,
per Déu, l’amor
ni vull tenir debades
les penses ni les rauxes
ni massa força al cor.
Pareu,
deixeu anar
tardes de primavera,
el creure i l’espera,
el deure i el callar.
Pareu el vent puix tot ho entortolliga, avui, reposo, no eixiré a la mar, la barca vella enmig del port rondina ni vol sardina potser…
Per a viure, necessito: una casa i un jardí, un porter tota la nit i un llit amb un coixí. Per a viure, necessito: una…
Si l’amor ve, tindré la porta oberta, aquella espera: amb llapis i paper. Pujaré al cim anant per la drecera, sentint com crema el dolç…
Em sobra temps, em falten melangies i aquell passat innoblement espès, no crido més en el moure dels dies, i he de callar, això, ho…
Estic roent, em surt el fum pels nassos, tinc massa fam per a poder rumiar, prop de Montblanc, sojorno mentre calmo, si, avui, no caço,…
Responses