Orenetes crido
del balcó estant
ni, de lluny, albiro
on tenen la llar.
Orenetes parlen,
deuen preparar:
el bec i les ales,
el camí és prou llarg.
Els carrerons volen
els pardals pesats,
xafant les teulades,
recollint el gra,
però els meus somnis
són en altra part,
somio orenetes,
reines del volar.
Penso en els xiscles,
les cases de fang,
aquell beure ràpid
sense deturar,
el seu anar i vindre,
el vestit de frac.
Vull la primavera,
feu-la arribar!