Matí amb fred,
calor al migdia,
el sol s’enfila
un poquet més.
Aquell treball
callat de l’arbre,
tossut, lloable,
sense parar.
Aquell eixir
de nova fulla,
tova, poruga,
sense delit.
Qui ha despertat
la primavera?,
dormia, ofesa,
en un tancat.
Qui li ha manat
sense paraula?
Posa’ns a taula
les flors del camp.
I el fred tremola
ni vol saber,
com fuig d’escola?,
on és l’hivern?