Oda als colors de la vida

Taronja
Troncs rugosos i fulles seques,
La tardor s’atansa, elegant i trista, la mira.
Ella mossega la primera taronja,
Les peles escampades, és alhora sucosa, àcida i dolça.
Groc
Set mesos més, un juliol eixut i calorós,
Com un miratge, el món s’alenteix i descansa.
Els infants criden i juguen a l’ombra.
Aspre i sec, el blat és daurat, arriba el temps de segar.
Vermell
Dos cossos joves i plens de sang,
La passió venç, atura el temps i apaga la llum.
S’acosten i, tremolosos, clouen els ulls,
Carícies, els seus llavis, com polpa madura, es toquen
Blau
El cel tan net com una rialla jove,
Cau i s’uneix al mar eriçat, qui diria que no és etern?
Un veler es perfila en l’horitzó infinit.
La teva mirada serena guaita i olora la sal d’estiu.
Morat
Ja s’acaba el dia, núvols trencats
El cel de mil tonalitats, s’estén i ens sorprèn.
Com el color de l’espígol encapritxat
Ella, corpresa i respirant, descobreix l’alè de la vida.
Verd
L’esperen camps d’herba fresca,
És per la rosada humida de primera hora del matí.
Calla i mira i la pot sentir, com un murmuri,
A la llunyania l’albira, tan esplèndida com sempre, la primavera.