nav-left cat-right
cat-right

Noia adolescent

Noia adolescent,
no saps prou bé
lo bonic que és el teu cos,
per fora y per dintre.
Per fora és tot poesia
i per dintre és misteriós,
ara que es comencen a insinuar
les formes que et faran dona.
Els pits per alletar el teu infant
i els melucs per encabir-lo.
Perquè puguis ser mare.
A tu, noia adolescent,
a tu, dona que seràs desprès,
se’t ha donat aquet privilegi: ser mare.
De tu, noia,
i de tu, desprès dona,
neixarà tota la humanitat,
d’altres dones que seran també mares.
Dones abnegades i sofertes,
dones lluitadores i fortes,
intel·lectuals i artistes.
Neixeran, també de tu,
tota mena d´homes,
homes descobriran aparells increíbles,
que construiran rascacels i ponts,
vaixells, locomotores i satèl·lits.
Que   emocionant
veure una mare,
amb el seu infant,
amb el seu fill o filla,
és una estampa que  corpren.
Així com veure a una àvia
acaronar o jugar amb els seus néts.
Dones, durant tants segles menyspreades,
mares dels què les menyspreaben.
I, sense elles,
què hauria estat de la humanitat?
Sempre humils, sempre pacients,
tan injustament tractades
i, tot i això, muses per la seva bellesa,
inspiradores de poetes, escultors i pintors
Noia adolescent i idealista,
Inquieta i riallera,
promesa de l´avenir
esperança de tothom,
sigues sempre com ara.
Ets el futur de la humanitat
ets bellesa  pura.
Gaudeix dels teus anys
sigues l´alegria, el goig i l’orgull dels qui t´envolten.

Dejar un comentario

You must be logeate para dejar comentarios.