No ploris més
que ve la barca,
si ve la Parca,
ja no hi seré,
no ploris més
que és clar el dia,
la melangia
vindrà després.
No ploris més
que dec penyora
i m’entafora
el pla ordit,
abans, ho he dit:
No és clar el dia
i l’alegria
voldrà despit!
No ploris més
car viatjo sol,
sols un mussol
vindrà amb mi
i passarem
les valls, els boscos
anant mandrosos
cap al mai més.
No ploris més,
allí, on vaig
ni falta faig,
faré un paper
de coliflor
enmig d’un hort
on no hi ha res.
No ploris més.