nav-left cat-right
cat-right

No obstant

Al meu replà,
on dormen les escales,
veig créixer a les fades,
no saben on anar.
És un misteri
aprendre tot de cop,
tindria encanteri
si s’apropés la sort.
He de sortir,
la feina no és a casa,
marxar ni gens m’agrada,
quedar-se és més bonic.
D’aquí estant,
com sento les converses,
llunyanes, tan diverses,
obliden on se’n van.
No tinc remei,
venuda la fortuna,
em queda la pressura,
desig de ser gran rei,
però, no obstant,
us deixo la saviesa,
cerco una manta vella
desada en el calaix.

Dejar un comentario

You must be logeate para dejar comentarios.