No he de tardar
en seure sol,
dessota l’om
ben prop de l’era,
ni escoltar
el vent quan mou
i fa enrenou
la primavera.
No he d’arribar
a tenir por
ni sentir el goig
de fer volada,
quan ve l’amor
sento la brasa,
el turment trist
de creure’m boig.
Tot esdevé
nova poesia,
la nit em guia,
després convida,
no tinc res més.