No em féssiu cas,
car la lletra és feixuga
i trenca portes
del lleure i del callar,
molt més enllà,
on fins l’amor té cura,
hi ha unes cases
on deixaran entrar.
Munto al cavall
que corre, sua, vola
i va de pressa
quan troba on anar,
és el cavall
valent de la saviesa
que crida o plora,
accepta o fa dubtar.
No em féssiu cas
que penso a preu fet
i oblido el temps,
el poble i el camí,
estic conscient,
podria ser pitjor,
sóc lluitador
de guerra sense fi.