I per tota llei,
sento la remor,
el brunzir del vent
dessota del sol.
Com crida a la terra,
com li xiscla fort,
ella es desperta
amb cara de son.
I menant com mena
les llavors i els ous,
diria que enceta
el pot d’enrenou.
I surten les mosques
d’aquells mil racons
i cerquen abelles
les primeres flors.
Són els ametllers,
els mancats de seny,
qui la roda empenyen
i esclaten: Anem!
Com senten la resta
polsims de calor
i neix primavera
a casa de tots.