nav-left cat-right
cat-right

neguit

Estic massa cansat
Per ser nit que cobreixi la meva ombra
Un vessament de flors d’ocells arrencats de les seves gàbies
Rendits al comerç de la pluja
Embruta de primavera l’òxid dels metalls innobles
Puc sentir el dolor del seu pit amarrat a la pols
Projectar per espais injectats d’infinit
És més fort que jo, però mai em venç

Dejar un comentario

You must be logeate para dejar comentarios.