Amics i traïdors,
galants i poncelles,
he guarnit estrelles
amb blancs mocadors.
La nit amuntega
somnis prou lleugers,
no hi ha cap empresa
que m’estimi més.
Com passo la fosca
oblidant el sol,
sentint com reposa
el cap amb el cor.
Busqueu-me a la lluna
dessota d’un roc,
trobeu, una a una,
febleses, fredors.
Sóc com nau lleugera
viatjant pel cel,
una nau primera
amb lluna de mel.