Quan vindrà la nit
a parlar amb el somni?
Digueu-li que torni,
que esperi demà.
Estic tan confós,
capficat i estèril
que sentir-me neci
fóra profitós.
Quan l’amor primer
em doni l’esquena
penseu que és ofrena
del servent al rei.
Poseu-me a les fosques,
vora de l’oblit,
és gran el delit
de qui plora a soles.
Porteu-me, si us plau,
un vent matusser,
vull eixir primer
amb la blanca nau
i no poseu flors,
no vaga la pena,
morir no és condemna
si és fugir del tot.