nav-left cat-right
cat-right

Miro la mar

Miro la mar,
encara no bramula,
el jorn enceta,
enceta el seu gronxar,
les ones parlen
amb una veu feixuga
i s’estavellen
vora els peus del far.
El pescador,
enmig del port, rondina,
la barca gruny,
demà, també ho farà,
si surt, demà,
serà a la matinada,
rebrà la llum:
ben sola, ben enllà.
Miro la mar,
no em torna la mirada,
amb tan petits
ni gosarà parlar,
miro el far,
avui, fa mala cara,
segurament
es torna a marejar.

Dejar un comentario

You must be logeate para dejar comentarios.