Mirant un cel
de blau guarnit
amb minsos núvols
que fan camí,
he vist ocells,
plens de neguit,
cercant parella,
cercant un niu.
I no he trobat
les orenetes
tan satisfetes
del seu volar,
on deuen ser?,
qui les atura?,
mare natura
les entreté.
Mirant el cel,
com cada vespre,
espero sempre,
han d’arribar,
vull el seu vol,
la xiuladissa,
aquella brisa,
aquell fressar.