He arribat:
on tot és sabut,
on ni el pobre ruc
sap el continuar.
He assolit,
de sobte, el meu somni.
parlar amb el dimoni,
trobar l’entrellat.
Però un déu ofès
com riu ma misèria,
com clou i espera:
Ni sap ni sabrà!
He perdut la guerra
en valls i camins,
dessota dels pins,
en terra esquerpa.
I me’n vaig enllà
on tot meravella,
on trobar poncella,
que es pugui estimar.