Massa llarga
lletania
en un dolç
son de pagès,
els pagesos
de la vora
tenen ànsia,
tenen fe.
La collita
els amarga,
la cistella
ni té vi,
enmig l’ombra,
l’han posada,
com la miro
des d’aquí.
Massa llarga
la contrada,
massa bleix
per a rumiar,
a l’alba,
el son descansa,
qui el pogués
fer treballar.