Margarida
necessita:
roses roges
del jardí,
ni m’ho diu
ni sap si estima,
però somia
cada nit.
Margarida,
trenes rosses,
ulls bonics
color de mar,
no em diguis
que no em veus
perquè em deus
saber estimar.
Margarida,
asseguda,
tot callada,
mira el cel
i com sento
la fiblada
d’un amor
que calla i creix.
Quan la veig, que ni la miro, perquè brilla com mil llums, m’entaforo, m’acoquino i somio amb colors. Ella és qui em deleix i desperta…
Perquè ploro, em sento trist, amagant la meravella, en el bosc, la fontanella com em dicta, com escric. Ha passat un xic de temps pel…
Estimar, t’estimaria, però em plau riure i ballar, prendre vi després callar i dormir fins al migdia. Estimar, t’estimaria que ets bufona i ets galant,…
Mare, si fos ric, aniria a festejar amb un pom a cada mà, ple de clavells ben bonics. Mare, si fos ric, menaria sis cavalls,…
Estimar, entre paraules, entre silencis, enmig neguits i trobar: mil malentesos, deixats, estesos, pel vell camí. Estimar un dissabte mentre plora el ventijol, per somiar,…
Responses