nav-left cat-right
cat-right

Lluny

Per sort,
si no sóc mort
i el cos respira,
he de trobar
nou tarannà,
sense fatiga.
Pujaré al cim,
vestit de ric,
emprant recança,
tindré una llança,
escut i espasa
per a ferir.
Per sort,
a poc a poc,
d’aquesta guerra,
que tot ho esguerra,
me’n sortiré,
dormiré al poble,
en un llit noble,
vora la palla
i tot serà
ben complaent,
lluny de la gent,
la gent que guanya.

Dejar un comentario

You must be logeate para dejar comentarios.