nav-left cat-right
cat-right

L’abella vella

I l’abella vella
ni deixa l’eixam
ni plora ni pena
ni vol treballar.
Abans recorria
cent jardins i camps
i les flors xuclava
i tot era anar.
Trobava la mosca,
el cuc i el mosquit,
de tots tres se’n reia:
Són tan ensopits!
I l’abella vella
tot era tornar
i cercava bé,
era de trobar,
però un mal dia,
mai ho havia dit,
de sobte, ensopega,
troba l’enemic,
va perdre un xic d’ala,
la gana i la fam,
ara, dorm ben sola,
sola ha de somiar.

Dejar un comentario

You must be logeate para dejar comentarios.