I l’abella vella
ni deixa l’eixam
ni plora ni pena
ni vol treballar.
Abans recorria
cent jardins i camps
i les flors xuclava
i tot era anar.
Trobava la mosca,
el cuc i el mosquit,
de tots tres se’n reia:
Són tan ensopits!
I l’abella vella
tot era tornar
i cercava bé,
era de trobar,
però un mal dia,
mai ho havia dit,
de sobte, ensopega,
troba l’enemic,
va perdre un xic d’ala,
la gana i la fam,
ara, dorm ben sola,
sola ha de somiar.
La vella campana, cansada, trontolla abans de sopar, avui, toca ceba, ous amb cansalada i una carn picada, més negra que un clam. La vella…
Una abella, sense estrella, enfeinada en fer mel, com em conta, de passada, on es troba el seu infern. Ni pot veure a la reina,…
Si la mosca vola, deixa el fumeral, no la deixeu sola puix us vol contar un conte d’hivern més llarg que la fam: Eren dues…
Plou i fa sol i creua primavera els camps preuats de tiges i de flors, dessota un arbre he vist una rosella mirant el blat…
Com Jesús, el condemnat, per estimar i fer miracles, no esperant res de nosaltres vol anar a la ciutat. Na Maria li demana: No ho…
Responses