Digueu-me que
camina tota sola,
que el seu cor
encara és obert,
he de comprar-li
la rosa de la rosa,
he de donar-li
un dia d’aquest mes.
És per Sant Jordi
quan riu la primavera,
la noia espera
la flaire de la flor,
ella ha comprat
un llibre amb mil lletres,
massa gruixut,
potser no tant.
Digueu-me que
encara és a casa
que l’amor grimpa
fins arribar al balcó,
allí, deu ser:
vestida i pentinada,
vol anar a plaça,
dessota, esguardo jo.