Digueu-me que
camina tota sola,
que el seu cor
encara és obert,
he de comprar-li
la rosa de la rosa,
he de donar-li
un dia d’aquest mes.
És per Sant Jordi
quan riu la primavera,
la noia espera
la flaire de la flor,
ella ha comprat
un llibre amb mil lletres,
massa gruixut,
potser no tant.
Digueu-me que
encara és a casa
que l’amor grimpa
fins arribar al balcó,
allí, deu ser:
vestida i pentinada,
vol anar a plaça,
dessota, esguardo jo.
Si la rosa sola viu en el balcó, cerqueu-li minyona, cambrera i de tot. Si la rosa mira, del balcó estant, demana una amiga, vol…
Amor et parlo primer, la paraula no és gran cosa, millor escolta la rosa, ella sap el que convé. Quan el sol dibuixa el…
Els queixalons prou corcats després de Setmana Santa, prendré carretera i manta m’enfilo cap a Montblanc. Panxa ampla i convidat en el carrer de les…
Una rosa, tan formosa, requereix un nou amor, per si troba, per si gosa aplegar on rau el cor. Una rosa, tan airosa, necessita bon…
No sento el drac ni albiro la batalla, massa canalla anuncia festa gran, és quan la rosa enceta primavera i fa la festa volguda i…
Responses