El to malmès,
esquerpa la paraula,
el poc que he après
ho poso en un tancat,
potser direu
que, avui, he parlat massa,
però m’agrada,
el so em fa volar.
No tinc la veu
que flaira i il·lumina,
és mon glatir
el fet de somicar,
no hi ha, per Déu,
un àngel qui m’indica
i parlo sol
i parlo per patir.
Hauria de tornar
al meu silenci,
anar prenent
països oblidats,
la meva llengua
caminarà per sempre,
el fet de rebre
segur que la fa gran.