El to malmès,
esquerpa la paraula,
el poc que he après
ho poso en un tancat,
potser direu
que, avui, he parlat massa,
però m’agrada,
el so em fa volar.
No tinc la veu
que flaira i il·lumina,
és mon glatir
el fet de somicar,
no hi ha, per Déu,
un àngel qui m’indica
i parlo sol
i parlo per patir.
Hauria de tornar
al meu silenci,
anar prenent
països oblidats,
la meva llengua
caminarà per sempre,
el fet de rebre
segur que la fa gran.
Amor et parlo primer, la paraula no és gran cosa, millor escolta la rosa, ella sap el que convé. Quan el sol dibuixa el…
Estic roent, em surt el fum pels nassos, tinc massa fam per a poder rumiar, prop de Montblanc, sojorno mentre calmo, si, avui, no caço,…
He de pujar al tren de les estrelles, sentir les meravelles, anar sense aturar. He de fugir de la presó encisera, aquesta mainadera que no…
Avui, tinc temps per festejar, hauré d’anar a casa seva. Sota el balcó, seuré en el banc, esperaré, vindrà la festa? Ella ja els té:…
He d’escriure un poema: important, esfereïdor, on es parla de la pena d’aquest poble pecador. Empraré aquesta llengua cansada de sobreviure, tan amable, tan galana,…
Responses