nav-left cat-right
cat-right

La mar

La mar escriu, en el cel,
camins de llarga penúria,
aquella lluita feixuga,
aquesta lluna de fel.
Cansada d’homes dolents
que li prenen la misèria,
el viure dolç, la platxèria
i la grandesa que té.
La mar, quan pot, es revenja,
com treu la cara ferotge,
aquell pensar tan mediocre
que fa molt temps que passeja.
Després, cansada de nit,
del neguiteig de les ones,
voldria quedar-se a soles
per anar-se’n a dormir.

Dejar un comentario

You must be logeate para dejar comentarios.