nav-left cat-right
cat-right

La mar s’enfada

La mar em porta
al país gran
on no hi ha casa
ni hi ha palau.
La mar em dóna
tot el que té
mentre em gronxa
si li convé.
La mar és dolça
havent dinat,
quan vol, fa l’ona,
la mitja part.
La mar s’enfada
quan parla el vent,
és un tanoca
ni riu ni sent.
La mar esclata
s’ho menja tot,
plora l’arena,
plora i es dol.
La mar cansada
para i s’adorm,
el mariner
viu amb sa por.

Dejar un comentario

You must be logeate para dejar comentarios.