Ha parlat, avui,
la jove olivera,
demana i prega:
Vull aigua a curull!
Les arrels resseques,
les fulles ben grogues,
voldria més hores
per a poder beure.
La jove olivera,
tan falta de verd,
es pensa que perd
la vida planera.
Com cerca, en el cel,
un núvol ben fosc
que porti, per dot,
mullar els indrets.
La jove olivera
ni crida el pagès,
sap com n’és de lleig,
com va a la seva.
Desperta a les set,
respira i badalla,
de fet, la batalla
passa i no diu res.