La goma,
que esborra,
seguda
a la vora
del llapis
més vell,
espera,
delera,
pensa en la desfeta,
anant pel paper.
L’agafo,
es queixa,
em plora,
es desfà
i l’empenyo fort
en el trist errar.
La goma,
que esborra,
torna
al seu calaix,
ara, ja no plora
ni riu
ni singlota,
espera el demà.