nav-left cat-right
cat-right

La formigueta

Mireu a la formigueta
tot anant pel gran jardí,
ben carregada amb un bri,
enfeinada, va al darrera.
Mireu com calla i somriu,
no desitja perdre fila,
al formiguer, cap la mira,
són les dèries de l’estiu.
Mireu a la formigueta,
com n’està d’aquell soldat,
morenet, molt ben plantat,
que li diu: Ma formigueta!
Ella s’estova, es desfà
i cap bri li sembla massa,
deu tenir taula parada
sota una espiga de blat.

Dejar un comentario

You must be logeate para dejar comentarios.