Hores dolces

No hi ha hores dolces
fora del desert
on la gent remena,
vol saber el secret,
com les hores baixes
van omplint carrers,
vénen sense amigues
marxen sense res.
No hi ha hores dolces
al pou de l’oblit,
passen les estones
entre planys i crits,
les joves demanen
un polsim d’amor,
les cases s’emplenen
amb estris d’enyor.
No hi ha hores dolces
dessota del sol,
rauen enmig l’ombra,
demanen cançons,
com viuen plegats
els nobles senyors,
en el camp, la sega,
palla per a tots.

Related Articles

Responses