nav-left cat-right
cat-right

He vist la mar

He vist la mar,
de dalt la serra estant,
i sembla un llac
de dolça companyia,
com la recordo,
altiva i brandant,
les blanques ones
esmicolant la riba.
La vella barca
gronxant i el mariner
menant la vela,
prenyat de la malícia,
el vell Èol
el núvol emportant
i gran xisclar
de gent que s’humilia.
He vist la mar,
de sobte, en un plorar
i llençant ones
a les pedres del port,
el mariner,
cansat d’aquella sort,
la barca amarra,
només portava por.

Dejar un comentario

You must be logeate para dejar comentarios.