He vist la mar,
de dalt la serra estant,
i sembla un llac
de dolça companyia,
com la recordo,
altiva i brandant,
les blanques ones
esmicolant la riba.
La vella barca
gronxant i el mariner
menant la vela,
prenyat de la malícia,
el vell Èol
el núvol emportant
i gran xisclar
de gent que s’humilia.
He vist la mar,
de sobte, en un plorar
i llençant ones
a les pedres del port,
el mariner,
cansat d’aquella sort,
la barca amarra,
només portava por.
Si pogués ser mariner amb una barca de vela, deixaria aquesta serra i m’emportaria el vent. Sortiríem ben plegats: la barca, la vela i jo,…
Gronxa la barca, l’emporta el vent i el mariner ni veu ni parla. Prou lluny el far, enmig tempesta, un prec s’aixeca del port estant.…
En el port, la vella barca com es gronxa sense por, el pescador l’ha deixada, fa prou temps que no la mou. El pescador, cara…
Avui m’he mirat al mirall i he vist algú que no coneixia, o no volia conèixer. M’he mirat als ulls i, en un segon, he…
Si el vent de dalt esperona el vell núvol, es mostra rúfol i tot ho vol llençar, he de cridar al déu de les altures,…
Responses