He demanat,
a la brisa lleugera,
seure una estona,
sentir cantar el puput,
prop de la bassa,
la tarda no té pressa
i vol restar,
trobar un aixopluc.
He demanat,
a la fulla més tendra,
un xic de pausa,
un tebi pensament,
ho ha de portar,
li manca la fermesa
i és ben entesa
en moure’s i en callar.
He demanat,
a la jove poncella,
un rodolí
que parli d’esperit,
ha contestat:
Ho sento, vaig de festa
i la poesia
em diu que vol venir!
Esperant les bones noves he passat un món de temps, en el cel, ni tinc penyores ni m’esperen ni aniré. Havia demanat hora, per salvar…
Parlaré, avui, del sol i de tempesta, desig de primavera, llunyà el curt estiu. No tinc ni son ni ordre ni saviesa, ni un polsim…
He arribat: on tot és sabut, on ni el pobre ruc sap el continuar. He assolit, de sobte, el meu somni. parlar amb el dimoni,…
No he de tardar en seure sol, dessota l’om ben prop de l’era, ni escoltar el vent quan mou i fa enrenou la primavera. No…
Des del cementiri, on guanya la son, sento l’ocasió de tornar al seguici, havia estat un home pacient enmig d’una gent que no vol on…
Responses