nav-left cat-right
cat-right

Garbuix

Parlaré, avui,
del sol i de tempesta,
desig de primavera,
llunyà el curt estiu.
No tinc ni son
ni ordre ni saviesa,
ni un polsim d’enveja
ni un plat per a mi sol.
I miro el cel
i el núvol s’esvalota,
s’empipa i abandona
ni paga ni em deu.
He demanat
un riu amb aigua clara,
la brisa que amanyaga,
que surti prompte el blat.
Com vaig a escola,
no portaré ni pressa,
la mestra està ofesa,
he fet gran xerinola.
I perdoneu
les ganes del meu viure,
garbuix en tot l’escriure,
aquest pensar de déu.

Dejar un comentario

You must be logeate para dejar comentarios.