ferit el cor d amor
per no tenir els teus ulls
les mans plenes de res
el mon esdevé absurd
M estremeixo al recordar
el frec dolç del teu cos nu
les caricies i els petons,
els instants d amor viscuts.
dins el pit m escruix el fred
d un profund abisme buit
esperant la teva veu
el telefon resta mut…
necsito el teu alè
no puc viure sense tu.
Em plau l’amor, el gust de la follia i l’agredolç quan esdevé captiu, potser confós, recerco l’alegria, el plànyer un poc desitjo per a mi.…
Les parets criden La nit plora sang negra El cos fred dorm El cop d’ull fred Les mans del traïdor L’ànima vola Ell em diu…
És el meu viure un regne sense pausa, d’anar guanyant, d’anar perdent, són els meus serfs un serfs sense paraula que només grunyen o pensen…
Amor em parla, dessota de l’alzina, d’aquella jove que viu carrer amunt, tinc un ull tendre, plora per la ferida d’un petit cor que cerca…
Eres com la nit metàl•lica i cruel com el mar que colpeja i se’n va. Vas deixar dintre de pous vells l’eco dels records i…
Responses