nav-left cat-right
cat-right

Fer mel

Una abella,
sense estrella,
enfeinada
en fer mel,
com em conta,
de passada,
on es troba
el seu infern.
Ni pot veure
a la reina,
els seus crits,
el seu manar,
mai podrà
ser estimada,
no té temps
ni el vol emprar.
Una abella,
sense estrella,
com somia
un paradís,
com es perd
enmig l’hivern,
com demana
dolç finir.

Dejar un comentario

You must be logeate para dejar comentarios.